Malauradament la precampanya no és un temps on confrontar models de societat i ciutat, on rendir comptes, sinó un temps on fer tot allò posible per aconseguir una cadireta.. Sí, jo també vull una cadira, però, no a qualsevol preu.. Tampoc vull una cadira per una cadira sinó un lloc des d'on ajudar per transformar Vila-real, des de l'esquerra i l'ecologisme.
Tots els polítics no som iguals; de fet tots hauríem de ser polítics, els grecs deien que podiem ser polítics o idiotes, però no val amb les paraules, no val dir altra forma de fer política es posible sinó cal fer-la. Certament, des de l'oposició no institucional podem fer poc però també podem fer. L'altre dia us plantejava el que serà el nostre programa electoral, el nostre projecte de ciutat, a través de polítiques transversals, allunyades de les curtes mires electoralistes del bipartidisme ranci, un projecte realista però ambiciós per transformar Vila-real en una ciutat posindustrial.
Molta gent s'ha ficat amb contacte, o ens hem ficat amb contacte amb ella, he de donar les gràcies pel suport de tanta gent, per l'esperança, esforç, somnis i treball de tanta gent darrere d'aquest projecte, d'aquest col·lectiu, d'aquesta aposta de futur, d'aquest present. Altres, en canvi, volen cruxificar-nos. Perquè ho estem fent mal? No, sinó perquè dividim l'esquerra, perquè els perjudiquem.. Tal volta en les ments bipartidistes, poc democràtiques, en les màquinaries dels grans partits siga així, però haurien de saber que no tenim cap interés en perjudicar-los, que es resten importància, sinó en beneficiar la nostra ciutat, de construir-la des de l'esquerra, des de l'ecologisme, des del respecte a la Democràcia, és a dir, amb ètica.
Hi ha gent que ha començat a montar una campanya simple, trista, poc ètica, però, malauradament rentable.. la campanya de la por, la por a la dreta.. ( Jo vull que ens voten perquè creuen que l'esquerra és el camí i no per por altres) per por a tirar vots ( que poc respecte a la democràcia) perquè no dubteu que hi haurà motls esforços per dir que no supererem la barrera del cinc per cent, que nosaltres no tenim posibiltiats que es llançar el vot al fem.. Creuen que som inutils que han de dir-nos que vots valen? El únic vot vàlid és aquell reflexionat, aquell crític, aquell que et creus perquè pot canviar i transformar la nostra ciutat, la resta pura literatura; - per cert, barata-.






